El jardí del veí sempre és més verd

A la Simona li encanta el jardí que comparteix amb l’eriçó groc. Allà passen els dies investigant, a la tarda fan una becaina i en acabat comparteixen berenars deliciosos. Fins que un dia la Simona descobreix que més enllà del seu jardí n’hi ha d’altres: uns més elegants, o més tropicals, o més especials…

I de sobte ja no li agrada tant el seu jardí. La Simona està a punt d’entendre que l’enveja és una mala consellera, i que la bellesa d’un jardí no depèn només de l’exuberància de les seves plantes, sinó de la tendresa amb què el cuidem.