Desig, identitat i autoexplotació en l’era neoliberal
Per què desitgem treballar? Com hem arribat a identificar-nos amb la feina fins al punt que ens definim a través d’ella? Aquest curs proposa una lectura crítica del treball com a forma de vida sota el capitalisme, tot posant en diàleg pensament crític, feminismes i cultura digital.
A partir d’aquest estrany amor pel treball analitzarem la productivitat com a virtut moral, com ens convertim a nosaltres mateixos en projectes infinitament optimitzables: sempre hem de treballar més, treballar millor.
Des d’aquesta perspectiva, explorarem com internet i les xarxes socials amplifiquen aquest imaginari, tot convertint la creativitat, la intimitat i fins i tot el cos en actius comercials. Però també pensarem com fer front a tot això, fent valdre la inoperància, la distracció, la festa o l’atenció als ritmes naturals per pensar vies de sortida individuals i col·lectives.
En aquesta sessió introduirem la teoria per pensar el treball no només com a activitat econòmica, sinó com a estructura de la nostra vida, la nostra identitat i fins i tot la nostra intimitat. Examinarem com les societats neoliberals han convertit la feina en objecte de desig, i com valors com la creativitat, l’ambició o l’autoexplotació han estat naturalitzats com a ideals universals. Aquestes dinàmiques troben la seva màxima expressió en l’entorn digital, on la vida s’ha convertit en projecte i la creativitat, en obligació. A les xarxes socials, la passió, l’emprenedoria i la presència són en realitat autoexplotació, convertint-nos a nosaltres en quelcom semblant a una marca, deixant que les dinàmiques del treball entrin també a la vida social i al nostre oci. A través del cas de Rosalía i altres fenòmens culturals, analitzarem com el capitalisme del segle XXI promou aquestes subjectivitats.
La frontera entre allò personal i allò comercial s’ha esvaït. Aquesta sessió analitza com, quan mostrem el nostre cos i la nostra intimitat a xarxes, participem també d’una mercantilització afectiva. És a dir, les xarxes converteixen els cossos en objectes vàlids només segons el desig dels altres i la venda d’estils de vida. Ens preguntarem què vol dir “ser desitjables” avui i com es construeix el desig quan estem constantment consumint imatges de vides i cossos millors que els nostres.
Aquesta sessió proposa una exploració de pràctiques i comunitats que desafien l’imperatiu productiu i la visibilitat constant. Des del ‘fer vaga del jo’ fins als ‘jardins digitals’, passant pel fandom, el descans o la pèrdua de temps, veurem com es poden imaginar altres relacions amb el temps.

Alba Lafarga és gestora cultural i vídeo-assagista a Youtube amb un canal que barreja la filosofia i la cultura pop. És graduada en filosofia i ha realitzat el màster de gestió cultural a la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat en la producció i comunicació d’activitats culturals amb diverses institucions com ara el CCCB o el festival de filosofia Barcelona Pensa. És coautora del llibre Memeceno. La era del meme en Internet (La Caja Books, 2023) i ha escrit per diferents mitjans com el diari Ara, el CCCBLab, la revista Filco o la Directa.