Lectura guiada i amb calma de la Divina Comèdia
La Divina Comèdia és una de les més altes creacions de la Humanitat. Segons Borges, “la cima absoluta de totes les literatures”. Una obra imponent, d’estructura complexa, escrita en vers, susceptible de tot tipus d’interpretacions: històriques, metafòriques, filosòfiques, teològiques… Però que també pot ser llegida de manera estrictament literal. De fet, el propi Dante així ho reconeixia, i Borges així ho recomana, si més no com a primera aproximació al gran text.
Un home sol es perd en l’espessor d’un bosc, quan fosqueja. Tres feres ferotges l’acorralen: tanta és la seva desesperació, que quan veu aparèixer un fantasma de forma humana no dubta en seguir-lo… a l’Infern.
Acompanyant aquest personatge -que no és altre que el mateix Dante- podrem experimentar el que, segons Stephen King, és “la primera gran novel.la de terror, mai igualada”. Un angoixós univers de morts vivents i refinadíssims i cruels turments, de foc i de glaç, de sorolls i pudors, de criatures mitològiques de ràbia desfermada, on el Dante personatge, que hi entra mut i mort de por, va adquirint seguretat, fins a atrevir-se primer a parlar i a discutir amb els morts, i després fins i tot a permetre’s el pervers plaer de la venjança.
Per contrapesar l’horror, llegirem -en italià-, i ens podrem aprendre de memòria, alguns dels fragments mes cèlebres de la poesia universal.
Sessió 1 (20 de febrer): Introducció
– Dante Alighieri, poeta de l’amor, inventor del terror.
– Els viatges a l’Infern: Gigamesh, Orfeu, Hércules, Ulisses, Eneas, Jesús…
– L’Infern abans de Dante: les visions religioses. Eneida, llibre VI. La Visió de Tundal
– L’infern de Dante: estructura, arquitectura, hidrografia.
Lectura en italià: “Nel mezzo del cammin di nostra vita…”
Sessió 2 (27 de febrer): cants 1 a 4
– El dia del pànic: contacte amb el més enllà
– La porta de l’Infern
– Covards, mosques, vespes i cucs
– Guardians de l’Infern: Caronte.
– Els bons a l’Infern. El “Limbo” i els grans poetes.
Lectura en italià: “Per me si va nella città dolente…”
Sessió 3 (6 de març): cants 5 a 8
– Comencen les converses amb els condemnats
– Paolo i Francesca: qui mereix l’infern? La condemna injusta de Dido
– Es refinen els turments: pluges gèlides, terres fètides, llots podrits
– El plaer de la venjança: Filippo Argenti, “porc en el fang”
Lectura en italià: “Amor, ch’al cor gentil ratto s’apprende…”
Sessió 4 (13 de març): cants 9 a 17
– La ciutat dels mil dimonis i les seves muralles de foc
– Les fúries: el poder de les dones
– Augmenta la pressió: sepulcres ardents; asfixia en un riu de sang roent; pluja de foc…
Sessió 5 (20 de març): cants 18 a 30
– Els guardians de l’Infern guanyen autonomia
– Eclesiàstics a l’Infern: un forat espera el Papa.
– El viatge d’Ulisses
– On són els grans pecadors? Un infern de pecats menors.
Lectura en italià: “Io e’ compagni eravam vecchi e tardi…”
Sessió 6 (27 de març): cants 31 a 34
– L’Infern com a videojoc.
– Càlcul de l’alçada de Lucifer a partir de l’alçada dels gegants
– L’Infern després de Dante
– Lucifer després de Dante: Milton, Lautréamont, Baudelaire, García Márquez
Lectura: “Un señor muy viejo con las alas enormes”, Gabriel García Márquez
Jordi Martí Garcés va estudiar, en algun moment de la seva vida, Filologia Italiana i Filologia Clàssica. És, des de sempre, editor: ha fet de director literari o director editorial a Bruguera, Planeta-Agostini i RBA.
Des del 2020 es dedica a difondre els grans clàssics de la literatura universal a través de la col.lecció Clásicos Liberados, que dirigeix. Hi ha publicat la Ilíada, l’Odissea, el Gènesi, el Quixot i l’Infern de la Divina Comèdia, i està preparant edicions del Tao Te King, l’Eneida, Gargantua, l’Evangeli, Hamlet…
