En cada entrega nova de la col·lecció, en Gos Pudent posa a prova les seves habilitats amb la companyia del seu amic felí inseparable: en Gatxafat. Amb un entusiasme per la vida infinit, en Gos Pudent demostra a cadascuna de les seves aventures que sota el seu pèl de catifa vella batega un cor inmens.
La sèrie Gos Pudent ja recull diversos volums en català, i ja ha arribat a la televisió de totes les llars en format de sèrie d’animació.
El Gos Pudent viu amb el Gatxafat, el seu millor amic, en un cubell
d’escombraries. Un dia aprèn d’ell que hi ha molts gossos que tenen amo, i així decideix anar a buscar-ne un. L’amo que troba intenta vendre’l sense èxit, així que el posa a vigilar la casa. Una nena de sabatilles vermelles li ofereix una croqueta que deixa el Gos Pudent adormit, la casa queda desprotegida i els lladres per als quals treballa la nena l’acaben desvalisant. El Gos Pudent decideix anar a buscar feina i acaba en un refugi per animals que en realitat és una trampa dels lladres. Al final, la nena organitza una fugida amb tots els animals i, un cop lliures, el nostre heroi acaba trobant els pares de la petita, que ploren d’alegria perquè no esperaven tornar a veure la seva filla després que els lladres la segrestessin.
Este producto tiene múltiples variantes. Las opciones se pueden elegir en la página de producto
En Gos Pudent viu en un cubell de la brossa, fa pudor de sardines, és ple de puces i el seu pèl sembla una catifa vella. Per acabar-ho d’adobar, també és una mica ruc. Encara que tothom se’n vulgui mantenir lluny, pel seu aspecte i la seva olor, en Pudent té un cor molt gran i és pur optimisme i alegria. Al llarg de tota la sèrie viurà una pila d’aventures i emocions amb el seu fidel i únic amic, en Gatxafat, un altre desgraciat de la vida. A en Gatxafat el va atropellar un camió i per això és tan pla. És el millor amic d’en Pudent i l’ajuda a entendre la vida, perquè la majoria de vegades en Gos Pudent no entén res.
En cadascun dels llibres, en Pudent viurà diferents aventures i en totes elles aquest quisso pollós acabarà sent un petit heroi. Més enllà de la pura diversió, cada història convida a reflexionar sobre qüestions que són realitats profundes, com ara els animals sense llar, la importància de l’adopció, tenir cura dels altres, l’amistat i la solidaritat, la importància de l’educació i de la lectura, el respecte per les virtuts i els defectes dels altres o la força de l’amor.
En Gos Pudent viu en un cubell de la brossa amb el seu inseparable amic, en Gatxafat. Són uns marginats. La nostra societat ordenada, benpensant, els considera menys que res. Invisibles. Però en Pudent no sent cap mena d’odi cap als que el rebutgen: ell és feliç vivint en el seu cubell, amb el seu amic. És el seu univers natural, i no aspira a res més. Li agradaria fer nous amics, trobar l’amor, viatjar, com a tothom. Però és molt maldestre a l’hora d’actuar, poc reflexiu en les seves decisions i sempre acaba complicant-se la vida, cosa que encara reforça més la seva autenticitat. Les seves aventures sempre són tendres i emocionants. Però no només això: en el fons en Gos Pudent qüestiona la nostra societat. Es planteja la necessitat d’una societat solidària, la funció de l’educació, el significat de la veritable amistat… Amb molt poca traça, i a vegades sense voler, el nostre antiheroi pudent sempre acaba descobrint els lladres i derrotant els hipòcrites i els malvats. I després torna a casa, el seu cubell de la brossa, on sempre l’espera en Gatxafat, la seva autèntica llar.
–per Colas Gutman–
Cada viatge d’en Gos Pudent a un nou escenari és una oportunitat d’abordar, d’alguna manera, els problemes socials actuals. Desclassat i anul·lat, en Pudent és un heroi marginat. Això planteja preguntes sobre la nostra societat: per què hi ha rics i pobres? Com és que algunes persones són excloses? En Pudent no és tan guapo ni va tan ben pentinat com un caniche, i la gran ciutat no només està formada per barris de classe mitjana o alta. Quan visita la granja, la trama explora el contrast entre l’agricultura intensiva i la tradicional, més ecològica. En Gos Pudent planteja preguntes com ho farien els nens. Els nens tenen un gran sentit de la justícia i la injustícia, estan menys blindats que els adults i es mantenen oberts a aquestes preguntes, no les censuren. Espero que la lectura d’aquests llibres generi empatia per en Gos Pudent i alhora una mena de diversió que neix de la seva ingenuïtat. Les seves aventures ens permeten veure el món des de la seva perspectiva, entendre com funciona, però alhora alleugen el costat més angoixant de la realitat.
El Gos Pudent és un gos sense amo. Pot decidir i fer el que vulgui en cada moment, però els altres gossos tenen amo i per això ell també en vol un.
En la novel·la apareixen moltes mascotes perdudes. D’on creieu que han sortit?
Segons un estudi de la Fundación Affinity, l’any 2018 van ser recollits a Espanya més de 138.000 gossos i gats abandonats. A l’estiu és quan es produeixen més abandonaments, perquè els amos se’n van de vacances i no volen o no poden endur-se’ls amb ells.
El Gos Pudent no porta collar ni té amo, viu en un cubell d’escombraries i l’han arribat a confondre amb una ovella xurra. La gent s’espanta en veure’l, l’insulta i li fa bromes en veure el seu aspecte o en adonar-se de la seva olor fètida. Podem reflexionar sobre la indigència, la falta de recursos mínims per poder viure.
El Gos Pudent té un cor i una bondat que fan que aquells que es preocupen per coneixe’l acabin adorant-lo. El Gatxafat està aixafat, d’aquí el seu nom, així que no és gaire agraciat. Al Gos Pudent això no li importa perquè el Gatxafat és llest i l’ajuda a entendre la vida. Són bons amics, i a un amic l’estimes i l’acceptes tal com és, amb les seves virtuts i els seus defectes.
La vida és un regal i el Gos Pudent ho sap. Trobar alguna cosa a les escombraries, regalar puces a un desconegut, menjar-se una llaminadura, veure les coses bones que hi ha en la gent, que una nena li dediqui un somriure… són petits detalls que poden alegrar el dia al nostre protagonista. El Gos Pudent sempre veu el costat bo de les coses i si el fan córrer darrere d’un cotxe, pensa que li va molt bé fer exercici; si volen fer perfum de gos amb ell, se sent feliç de poder tenir una fragància pròpia…
