No us ho creureu, però en Rady existeix…
El novembre de 2014, en una ciutat polonesa que es diu Bydgoszcz (és difícil de pronunciar), algú va trobar un gatet negre malalt i el va portar a un refugi. Allà van fer el que van poder, però dues setmanes després seguia igual de prim i encara li queia el pèl. «Podríem continuar amb el tractament», va dir el veterinari, «però serà allargar-li el patiment.»
I llavors va passar un miracle: com si hagués entès el que havia dit el veterinari, des d’aquell dia el gatet va començar a bellugar-se per la gàbia i a menjar. Quan va millorar, el van batejar com a Radamenes (nosaltres li diem Rady perquè és més curt). I es va quedar a viure allà, al refugi.
Un dia va arribar una gosseta malalta al refugi, i en Radamenes es va estirar al seu costat. Un assistent el va veure i va dir rient: «Mira, un gat infermer». Era una broma, és clar, ningú no esperava que en Radamenes ho tornés a fer. Però s’equivocaven. Tant era que l’animal que arribés al refugi fos gros, en Radamenes se li atansava sense por, se li arraulia al costat i el consolava amb delicadesa fins que es recuperava.
La història es va escampar per internet. Un gat infermer? Fins i tot les televisions locals i la premsa van anar al refugi per cobrir la notícia. I com que se’n va assabentar un munt de bona gent, van començar a arribar donacions per ajudar en Radamenes i el refugi, i moltíssims animals malalts van poder ser atesos.
Així que, ja ho veieu, en Radamenes no solament cuidava els animals, sinó que va mostrar a la gent la feina tan necessària que es fa als refugis. Que en Radamenes sobrevisqués va sorprendre a tothom. Però el miracle, el veritable miracle, encara havia d’arribar.
