En una vetllada de bons vins i imaginatives berreries, el cineasta Luis Buñuel i l’escriptor Jean-Claude Carrière varen apostar quants sinònims admetia una paraula d’allò més barroera. D’aquest joc lúbric va sorgir aquesta antologia definitiva de les paraules gruixudes per a paladars fins, un glossari del noble art de la paraulota exacta no apta per a esperits timorats ni per a ànimes miserables. La relació epistolar entre un filòleg prestigiós i una dobladora de pel·lícules porno deprimida. Un clàssic a França adaptat ara a la literatura catalana per Ricard Borràs.
No hi ha res que produeixi més satisfacció a la punta de la nostra llengua que una bona i sofisticada marranada: un poeta barroc dirà que a la noia «li han trencat el vidre de l’armari» i Sagarra apuntarà que «li han romput l’urna intacta de la seva minyonia», tot i que avui el joc definitiu amb rima consonant és: «si t’agarre, t’espatarre».
Aquest llibre és un tàlem rodó. Tot lector es pot sumar a l’orgia suggerint sinònims sucosos de totes aquestes paraules que ens prohibeixen dir, però que es diuen amb ganes. Un text estricte i savi sobre el tema més universal. Una qüestió de la qual depèn el nostre futur com a espècie, però també la nostra fantasia, el nostre riure i la nostra llibertat.
Jean-Claude Carrière lleva sesenta años escribiendo los guiones de las mejores películas jamás hechas (Belle de Jour, Ese oscuro objeto del deseo, La insoportable levedad del ser). En 2015 le otorgaron un Oscar honorífico que en la actualidad guarda en un armario de su casa para que no lo vean las visitas. Es además autor teatral, novelista y hombre de grandes vivencias y de muchas palabras, como se puede comprobar en este libro.
