Tomi Ungerer
Estrasburgo, 1931
Tomi Ungerer nació en Estrasburgo el 28 de noviembre de 1931. Hijo de un relojero astronómico y de una cuentacuentos amante de la música, fue el último de cuatro hermanos. A los cuatro años quedó huérfano de padre, y se mudó con su familia a la ciudad de Colmar, muy cerca de la frontera con Alemania. Allí vivieron la invasión de 1939: el adoctrinamiento nazi en la escuela y la prohibición de hablar su lengua materna fueron algunos de los recuerdos de infancia de los que jamás pudo desprenderse. Aquella terrible experiencia le legó una férrea conciencia antifascista y un espíritu contestatario que se reflejaría en toda su obra. Acabada la guerra, se decidió a viajar por Europa y ahondó en sus estudios artísticos.
En 1956 desembarcó en Estados Unidos, con únicamente sesenta dólares y un puñado de ilustraciones y textos propios en sus bolsillos. Solo un año después publicó su primer libro con Harper, Los Melops se lanzan a volar, que se convirtió en un éxito inmediato. Comenzó entonces a colaborar con publicaciones como Esquire, Life, Holiday, Harper’s, Sport’s Illustrated y The New York Times. De ahí en adelante escribiría e ilustraría nuevas aventuras de los Melops, su encantadora familia de cerdos aventureros, además de otros títulos como Crictor, Adelaida, Los
tres bandidos y The Underground Sketchbook. Comenzó también a dirigir su obra hacia la denuncia del racismo y el maltrato animal, así como al activismo político, con carteles críticos con la guerra de Vietnam y pósteres de películas como ¿Teléfono Rojo? Volamos hacia Moscú, de Kubrick. Sus opiniones políticas y su activismo incombustible generaron sospechas; él mismo disfrutaba contando cómo el FBI lo retuvo en una estación de tren neoyorkina.
Tampoco fueron bien vistas en todos los círculos culturales sus ilustraciones eróticas, que empezó a crear en 1974, de ahí que pese a su popularidad se prohibiesen sus libros infantiles durante algún tiempo en Estados Unidos. Quizá por eso en 1976 se trasladase a Irlanda, donde sus libros crecían en número y popularidad, y donde permaneció hasta su muerte. Pese a la censura, su obra terminó por recibir el reconocimiento que merecía, y en 1998 recibió el Premio Hans Christian Andersen a la ilustración. En 2000 el Consejo de Europa lo nombró primer Embajador para la Infancia y, en 2007, su ciudad natal inauguró el Centro Internacional de Ilustración Tomi Ungerer.
Tomi Ungerer falleció en 2019, dejando más de 140 libros infantiles y para adultos traducidos a más de treinta idiomas. La prolífica obra de un autor entregado a la literatura, para quien el trabajo era, según sus propias palabras: «un refugio. Me siento eufórico al trabajar en un libro, al enviarlo a imprenta. Tal y como he dicho algunas veces, el trabajo me mantiene cuerdo».
Tomi Ungerer va néixer a Estrasburg el 28 de novembre de 1931. Fill d’un rellotger astronòmic i d’una contacontes amant de la música, va ser l’últim de quatre germans. Als quatre anys va quedar orfe de pare, i es va mudar amb la seva família a la ciutat de Colmar, molt a prop de la frontera amb Alemanya. Allà van viure la invasió de 1939: l’adoctrinament nazi a l’escola i la prohibició de parlar la seva llengua materna van ser alguns dels records d’infància dels quals mai va poder desprendre’s. Aquella terrible experiència li va deixar una fèrria consciència antifeixista i un esperit contestatari que es reflectiria en tota la seva obra. Acabada la guerra, es va decidir a viatjar per Europa i va aprofundir en els seus estudis artístics.
El 1956 va desembarcar als Estats Units, amb únicament seixanta
dòlars i un grapat d’il·lustracions i textos propis a les butxaques. Només un any després va publicar el seu primer llibre amb Harper, Melops go flying, que es va convertir en un èxit immediat. Va començar llavors a col·laborar amb publicacions com Esquire, Life, Holiday, Harper’s, Sport’s Illustrated i The New York Times. D’ara endavant escriuria i il·lustraria noves aventures dels Melops, la seva encantadora família de porcs aventurers, a més d’altres títols com Crictor, Adelaida, Els tres bandits i The Underground Sketchbook. Va començar també a dirigir la seva obra cap a la denúncia del racisme i el maltractament animal, així com a l’activisme polític, amb cartells crítics amb la guerra del Vietnam i pòsters de pel·lícules com Telèfon Roig? Volem cap a Moscou, de Kubrick. Les seves opinions polítiques i el seu activisme incombustible van generar sospites; ell mateix disfrutava explicant com l’FBI el va retenir en una estació de tren novaiorquesa.
Tampoc van ser ben vistes en tots els cercles culturals les seves il·lustracions eròtiques, que va començar a crear el 1974, i per això malgrat la seva popularitat es van prohibir els seus llibres infantils durant algun temps als Estats Units. Potser per aquest motiu el 1976 es va traslladar a Irlanda, on els seus llibres creixien en nombre i popularitat, i on va romandre fins a la seva mort. Tot i la censura, la seva obra va acabar rebent el reconeixement que mereixia, i el 1998 va rebre el Premi Hans Christian Andersen d’il·lustració. L’any 2000 el Consell d’Europa el va nomenar primer Ambaixador per a la Infància i, el 2007, la seva ciutat natal va inaugurar el Centre Internacional d’Il·lustració Tomi Ungerer.
Tomi Ungerer va morir el 2019, deixant més de 140 llibres infantils i per a adults traduïts a més de trenta idiomes. La prolífica obra d’un autor entregat a la literatura, per a qui el treball era, segons les seves paraules: «un refugi. Em sento eufòric quan treballo en un llibre, quan l’envio a impremta. Tal com he dit algunes vegades, la feina em manté amb el cap clar».