
Esopo
Antigua Grecia, Entre el 620 y el 564 a. C.
La vida de Esopo es muy misteriosa, pero sus historias de animales listos y seres humanos necios figuran entre los cuentos morales más antiguos que conocemos. Muchos creen que Esopo fue un esclavo que vivió en la antigua Grecia, entre los años 620 y 564 a. C., y que consiguió su libertad gracias a las fábulas que narraba. En realidad no está claro si existió siquiera o si fue solo un nombre que usó otro escritor —o quizá un grupo de escritores—, ya que no se han conservado documentos originales de ninguna de sus fábulas.
Las fábulas son cuentos breves que encierran siempre una enseñanza moral. Sus antiguos relatos, que en los primeros tiempos solían transmitirse oralmente de unas personas a otras, los protagonizan con frecuencia animales muy diversos que se comportan como seres humanos, y se piensa que era también una forma encubierta de que los débiles e indefensos pudieran criticar a los poderosos sin temor al castigo. Al no referirse a momentos ni a lugares precisos, esos cuentos siguen teniendo hoy la misma relevancia de hace miles de años y han transmitido hasta nuestros días importantes lecciones morales a niños y adultos de todo el mundo.
En último término, las fábulas vienen a representar una característica de la naturaleza humana tan importante y tan vieja como el tiempo mismo: la necesidad de contar historias. Las que os disponéis a leer han sido recreadas por la brillante imaginación de Elli Woollard e ilustradas magistralmente por Marta Altés para el disfrute de los jóvenes lectores de una nueva generación.
La vida d’Isop és un misteri, però sí que se sap que les seves històries d’animals intel·ligents i humans estúpids formen part dels primers contes morals mai contats. Els historiadors creuen que Isop va ser un esclau que va viure a l’antiga Grècia entre els anys 620 i 564 aC i que va aconseguir la llibertat a través del do d’explicar faules. Tanmateix, no queda gaire clar si Isop va ser una persona real o el nom que va fer servir un altre escriptor, o potser un grup d’escriptors, ja que no es conserva cap document original de les seves faules.
Una faula és una narració breu que ofereix un ensenyament útil o moral. Aquests contes antics, originàriament explicats de tu a tu, solen compondre un retrat d’animals o insectes que es comporten com éssers humans, i segurament es varen inventar, com un codi secret, perquè els dèbils i els oprimits poguessin parlar lliurement contra els forts i els poderosos sense por de rebre cap càstig. Aquestes faules han travessat l’espai i el temps, i avui són tan rellevants com ho varen ser fa milers d’anys, perquè ensenyen un bon grapat de lliçons importants a persones de totes les edats i de totes les parts del món.
Sense cap mena de dubte, les faules representen una part de la vida humana tan antiga com ho són el temps i l’art d’explicar històries. Ara aquestes faules són contades de bell nou, ben imaginativament per cert, gràcies a l’art verbal d’Elli Woollard i a les precioses il·lustracions de Marta Altés.