Edward Gorey
Chicago, 1925
Edward Gorey nació en Chicago en 1925. Con un año y medio hizo su primer dibujo de los trenes que pasaban frente a la casa de sus abuelos, y a los tres aprendió a leer sin ayuda. Sirvió en el Ejército durante la II Guerra Mundial (aunque jamás pisó un campo de batalla) y se licenció en Francés por la universidad de Harvard. Con 28 años comenzó a trabajar como diseñador e ilustrador en una editorial neoyorquina, pero sería un amigo librero quien afortunadamente lo descubriría: en su librería vendía los libros y posters de Edward, le organizaba firmas e incluso llegó a editar algunas de sus obras. Gorey compaginaba su animada actividad literaria con su otra gran pasión: el ballet. Muchos lo conocían de haberlo visto en algunas funciones, a las que acudía con el célebre uniforme que terminó por hacerle famoso: zapatillas de deporte, abrigo de piel y anillos de oro en todos los dedos de las manos. Pese a la fama que consiguió gracias a su maravillosa obra y a sus excentricidades, Gorey siempre prefirió estar solo en casa, rodeado de sus muchos gatos, leyendo, o viendo Expediente X. Y trabajando, sobre todo trabajando. Sus más de cien libros ilustrados lo demuestran.
Florence y Edward (a quien ella llamaba Ted, como el círculo más cercano del autor) se hicieron amigos trabajando en Tristán y siguieron siéndolo toda la vida. Cada vez que Florence visitaba Nueva York se citaban para comer y después daban un interminable paseo. ¿Y qué hacían durante aquellos paseos los dos amigos? Sencillamente, hablaban. Hablaban de todo y durante horas.
Edward Gorey va néixer a Chicago el 1925. Quan tenia un any i mig va fer el seu primer dibuix dels trens que passaven per davant de casa dels seus avis, i quan en tenia tres va aprendre tot sol a llegir. Va servir a l’exèrcit durant la segona guerra mundial (tot i que mai va trepitjar el camp de batalla) i es va llicenciar en Francès a la universitat de Harvard. Amb vint-i-vuit anys va començar a treballar com a dissenyador i il·lustrador en una editorial de Nova York, però va ser un amic llibreter qui el va descobrir: a la seva llibreria venia llibres i pòsters de l’Edward, li organitzava signatures i fins i tot va arribar a editar algunes de les seves obres. Gorey compaginava la seva activitat literària amb la seva altra gran passió: el ballet. Molta gent el coneixia d’haver-lo vist en alguns recitals, als quals acudia amb el cèlebre uniforme que va acabar fent-lo famós: sabatilles esportives, abric de pell i anells d’or a tots els dits de les mans. Malgrat la fama que va aconseguir gràcies a la seva meravellosa obra i a les seves excentricitats, Gorey sempre va preferir estar sol a casa, envoltat dels seus gats, llegint o veient The X-Files. I treballant, sobretot treballant. Els seus més de cent llibres il·lustrats ho demostren.
La Florence i l’Edward (ella li deia Ted, com la gent del cercle més proper de l’autor) es van fer amics treballant pel Tristany i van seguir sent-ho tota la vida. Cada cop que la Florence visitava Nova York quedaven per dinar i després feien una passejada interminable. I què feien durant aquelles passejades els dos amics? Doncs, senzillament, parlar. Parlaven de tot, durant hores.
Obras
En Tristany s’encongeix
Un llibre tendre, inquietant i divertidíssim sobre la ceguesa del món adult.
