Arnold Lobel
California, 1933
Nació en California en 1933, y pese a que su infancia fue dura porque sufrió bullying, pronto encontró un antídoto eficaz: encerrarse en la biblioteca pública y leer libros ilustrados. Aquellos libros le acompañaron toda la vida:
en sus posteriores estudios de arte, en sus amistades y hasta en el matrimonio (conoció a Anita Kempler, escritora e ilustradora, en la escuela de Arte, y juntos trabajaron en el mismo estudio). Tuvieron dos hijos, para quienes publicaron muchos libros juntos. Algunas de las obras de Lobel son hoy clásicos indiscutibles del libro ilustrado: Sapo y Sepo, esos amigos inseparables en infinidad de aventuras, Sopa de ratón, donde ese roedor atrapado
en una olla cuenta historias para que la sopa salga deliciosa, y este Los osos del aire, en el que dos generaciones de osos llegarán a un acuerdo en cómo debe vivirse la vida. Quizá la mejor cualidad de la obra de Lobel sea lo metafórica que resulta, la infinidad de lecturas distintas que despierta conforme se regresa a ella en distintos momentos de la vida. En sus libros siempre hubo amor, y mucho, porque le tocó vivir en una época en la que otros dictaban cómo y a quién se amaba, por eso no confesó a su familia su homosexualidad hasta pocos días
antes de su muerte, en 1987.
No podemos arrastrar a Lobel hasta nuestro tiempo para que pueda amar libremente, pero sí honrar su obra y su figura publicando la que para nosotros es una de sus obras más tierna, mágica y llena de sabiduría.
Va néixer a Califòrnia l’any 1933, i tot i que la seva infantesa va ser dura perquè va patir bullying, aviat va trobar un antídot eficaç: tancar-se a la biblioteca pública i llegir llibres il·lustrats. Aquells llibres el van acompanyar tota la vida: en els seus estudis d’art posteriors, en les seves amistats i fins i tot al matrimoni: va conèixer Anita Kempler, escriptora i il·lustradora, a l’escola d’art, i van treballar junts en el mateix estudi. Van tenir dos fills, per als quals van publicar molts llibres plegats. Algunes de les obres de Lobel avui són clàssics indiscutibles del llibre il·lustrat: els contes d’En Gripau i en Gripou, aquells amics inseparables en infinitat d’aventures, Sopa de ratolí, on aquell rosegador atrapat en una olla explica històries perquè la sopa sigui
deliciosa, i aquest Els ossos de l’aire, en el qual dues generacions d’ossos arribaran a un acord sobre com s’ha de viure la vida. Potser la millor qualitat de l’obra de Lobel és com n’és de metafòrica, la infinitat de lectures que desperta quan s’hi torna en diferents moments de la vida. Als seus llibres sempre hi va haver amor, i molt, perquè li va tocar viure una època en què els altres dictaven com i a qui s’estimava, per això no va confessar a la seva família la seva homosexualitat fins pocs dies abans de morir, l’any 1987.
No podem arrossegar Lobel fins al nostre temps perquè pugui estimar lliurement, però sí que podem honorar la seva obra i la seva figura publicant la que per a nosaltres és una de les seves obres més tendres, màgiques i plenes de saviesa.